Sou diabòlic

És la una d'un diumenge i jo, que tinc molt poca crisma i la llengua molt llarga, done inici a aquest blog. El tema serà obert i sense restriccions de cap tipus, tan freakie o literari com es vulga entendre, al cap i a la fi som la generació de la Nocilla, Bola de drac, Willow o Parker Louis can't loose!.

Una generació audiovisual, amb la memòria fraccionada. Una generació que mai no ho sabrà tot sobre ella mateixa, tan dispar, tan individual com superficial, reaccionària i introvertida. Perduts en el fracàs dels ideals i la comoditat de la vida actual.

Una vegada presentats, us diré que ací es podrà parlar tant de literatura com de còmics, cinema, problemes de comunicació i filosofia barata de la que val per imprimir als sobrets de sucre del bar.

Ah sí , està terminantment prohibit tindre pels a la llengua. És una època en la qual està de moda tot allò políticament correcte, i serà qüestió d'anar tombant ídols, que després projecten ombres massa llargues.

Xics i xiques. Esperem que tot siga per bé.
Un abraç, Salva.



Soterrada la mort
arrencada la flor
l'amor embogit. Jacques Prevert